El temps d'oci en la tercera edat
El lleure i la recreació, en l'adult gran, han d'entendre's i apreciar-se com una mica més enllà d'allò simplement personal, quant a l'ús del temps lliure ha de veure's més aviat com una acció que projectada des d'allò social pot crear les condicions que facilitin l'elevació de la qualitat de vida d'aquestes persones, i contribueixi al desenvolupament d'estils de vida més saludables i autònoms en aquesta edat.
Nombroses investigacions han mostrat que la tercera edat no ha de ser necessàriament un període de la vida en el qual predomini o es faci inevitable un deteriorament fatal de les capacitats físiques i intel·lectuals, ja que si els subjectes mostren la necessària motivació i la intenció de mantenir un estil de vida actiu i productiu, i se'ls propicien les condicions per desenvolupar-se en un entorn ric i estimulant, en el qual s'afavoreixin experiències d'aprenentatges i es reconeguin i estimulin els esforços per assolir determinades fites, quant a participació en activitats de diversa índole, la senectut pot evitar-se o demorar-se.
Un enfocament simplista del lleure i de la recreació en la tercera edat, ens portaria a considerar-les com una mera opció individual del temps lliure, i deixaríem d'apreciar el seu caràcter desenvolupador, pels nivells de participació i d'actualització que poden generar; sobretot si se'ls considera com uns recursos potenciadors, eines d'acció social que permeten elevar el benestar i la qualitat de vida de les persones de la tercera edat. Els subjectes que envelleixen adequadament és diverteixen amb totes les possibilitats que hi ha al seu entorn social i en les seves pròpies persones, i estan preparats per acceptar, sense claudicar, les pròpies limitacions, la disminució de les seves forces i la necessitat de rebre algun tipus d'ajuda; però no renuncien a mantenir, dins de rangs raonables i possibles, determinats nivells d'independència i autodeterminació.
En la tercera edat, l'activitat física-intel·lectual i l'interès per l'entorn canalitzat a través d'activitats de recreació i lleure productiu, afavoreixen el benestar i la qualitat de vida dels individus.
Recentment vaig trobar a Internet una feina sobre la recreació en l'adult gran, que brindava la següent definició:
... la recreació és un procés d'acció participativa i dinàmica que facilita el fet d'entendre la vida com una vivència de gaudi, creacions i llibertat, en el ple desenvolupament de les potencialitats de l'ésser humà per a la seva realització i millora de la qualitat de vida individual i social, mitjançant la pràctica d'activitats físiques, intel·lectuals o d'esbarjo.
Vist el problema des d'aquest angle, les estratègies per al desenvolupament de programes de lleure i recreació amb l'adult gran, tindrien una funció potenciadora d'allò individual i d'allò social, ja que a diferents nivells i de diferents formes contribuiran a satisfer diverses necessitats individuals i actuaran com a mitjà d'integració social de l'adult gran.
El lleure i la recreació, des d'aquesta visió, resulten generadors de beneficis múltiples per a les persones de la tercera edat, entre ells podem esmentar els següents:
- Potenciar la creativitat i la capacitat estètica i artística
- Afavorir el manteniment d'un funcionament psicomotriu adequat
- Fomentar els contactes interpersonals i la integració social
- Mantenir, en cert nivell, les capacitats productives
- Fer front a les disminucions i limitacions físiques
- Mantenir equilibri, flexibilitat i expressivitat corporal
- Servir com a mitjà de distensió i enfrontament actiu a l'estrès i a les tensions pròpies d'aquesta etapa de la vida
- Contribuir al manteniment del sentiment d'utilitat i autoestima personal
- Fomentar la creativitat i productivitat en l'ús del temps lliure
- Mantenir o desenvolupar la capacitat del gaudi lúdic i l'obertura cap a nous interessos i formes d'activitats
- Fomentar la comunicació, l'amistat i l'establiment de relacions interpersonals riques i variades
- Propiciar el benestar i la satisfacció personal
Les modalitats de recreació que poden ser instrumentades, deixant sempre oberta l'opció de lliure elecció, serien:
- Recreació artística i cultural
- Recreació esportiva
- Recreació pedagògica
- Recreació ambiental
- Recreació comunitària
- Recreació terapèutica
Els tipus de recreació artística, cultural, esportiva i pedagògica tenen per finalitat principal el manteniment, el desenvolupament i la recuperació d'habilitats diverses; servir d'estímul de la creativitat i possibilitar experiències que contribueixin al benestar i a l'autoestima dels participants. D'altra banda, aquestes activitats propicien l'establiment de relacions interpersonals i la integració social dels subjectes, amb independència dels seus efectes favorables sobre la salut i el benestar psicològic.
La recreació ambiental, a més de propiciar el gaudi de les relacions amb el medi ambient, propicia la identificació amb aquest, i fomenta el desenvolupament d'una cultura sostenible i la motivació per la seva preservació.
En el cas de la recreació comunitària, aquesta s'orienta a la creació o enfortiment de xarxes de suport social, especialment per a les persones que viuen soles, o tenen escassos recursos.
La recreació terapèutica, pot estar orientada a persones amb problemes funcionals, físics o psicològics i pot ser vehicle o instrument de rehabilitació o complement de programes dissenyats a aquestes finalitats.
Del que es tracta finalment és d'emprar les activitats de lleure i de recreació per al foment d'estils de vida en l'adult gran, que propiciïn la seva salut i benestar i l'impliquin en accions que li serveixin com a instrument per al creixement l'autodeterminació personal i per a la seva adequada inserció en la vida comunitària i social.