La Musicoteràpia
La musicoteràpia és una tècnica terapèutica que utiliza la música en totes les seves formes amb participació activa o receptiva per part del pacient (Congrés Mundial de Musicoteràpia, París, 1974).
Tots nosaltres sabem reconèixer quan una cançó ens sembla "alegre" o ens sembla "trista". Generalment, associem el nostre estat d'ànim a la melodia de nombroses obres de tota mena. Doncs bé, precisament la musicoteràpia recorre a aquestes melodies com a mètode per tal de curar o reduir diversos problemes de salut.
La idea de base és reconèixer que gran part de les malalties tenen el seu origen al cervell, el qual transmet després a una part del cos un estímul determinat que reprodueix una malaltia. Amb la musicoteràpia s'intenta fer arribar al cervell uns estímuls que li portin a una relaxació o anul·lació dels que reprodueixen la malaltia a través de diverses melodies amb què es poden aconseguir efectes sorprenents.
Tot i que la musicoteràpia ja es coneix des de l'antiguitat, en els anys 40 del nostre segle s'utilitza com a branca de medicina recuperativa, que amb efectes fisiològics, afectius i mentals, contribueix a un equilibri psicofísic de les persones. Avui en dia s'aplica fonamentalment en desequilibris nerviosos, influeix positivament sobre el cor i els pulmons, l'alcoholisme, les drogues i com a prevenció de suïcidis, tot i que encara és necessari aprofundir molt més en el tema.
Esquema bàsic de treball en musicoteràpia
L'esquema bàsic de treball en aquesta disciplina contempla tres aspectes:
- La interacció positiva del pacient amb altres persones
- L'autoestima
- L'ús del ritme com a element generador d'energia i d'ordre
La musicoteràpia actua com a motivació per al desenvolupament d'autoestima, amb tècniques que provoquen en l'individu sentiments d'autorealització, autoconfiança, autosatisfacció i molta seguretat en si mateix.
El ritme, element bàsic, dinàmic i potent en la música, és l'estímul orientador de processos psicomotors que promouen l'execució de moviments controlats: desplaçaments per prendre consciència de l'espai vivenciats a través del propi cos. L'eina sonora més poderosa segons molts terapeutes del so és el cant d'harmònics. A través de les nostres pròpies veus, podem projectar en la part malalta la freqüència de ressonància correcta, i tornar-li la freqüència normal. Segons Jonh Beaulieu, l'entonació d'harmònics afecta fins i tot el flux de la kundalini de les tradicions místiques. Tema molt relacionat amb els mantres tibetans realitzats per netejar els xacres i despertar la seva energia per assolir la il·luminació.