El procés d’adaptació a la residència

Quan envellim, ens costa cada vegada més adaptar-nos a les noves situacions. Deixar la llar per anar a viure a una residència és un canvi difícil, ja que per a la persona gran casa seva i els seus objectes personals són part de la seva pròpia existència i dels seus records.

Per això és molt important la percepció que la persona té del fet de marxar de casa seva per anar a viure a una residència per a la gent gran. Si el canvi és voluntari, el resident s’ha implicat en el procés de decisió i el percep com a quelcom positiu, això contribuirà al seu estat d’ànim i a un procés d’adaptació més fàcil.

Però en el procés d’adaptació a la residència no només és clau l’actitud del resident envers el canvi, sinó també el paper de la família i dels professionals del centre.

Etapes del procés d’adaptació a la residència

En el procés d’adaptació a la residència hi distingim les següents etapes:

• El preingrés. És el contacte inicial entre el treballador/a social de la residència i el futur resident i la seva família. Aquesta presa de contacte es pot produir al propi domicili o millor a la residència, si és possible, perquè la persona gran vagi coneixent el lloc on viurà. Els objectius del professional en aquesta primera trobada són:
  • Conèixer el futur resident i la seva família.
  • Oferir tota la informació necessària per ajudar el resident a viure el canvi de la manera menys traumàtica possible.
  • Obtenir la informació adequada per planificar correctament l’ingrés.
• L’ingrés. L’objectiu del dia de l’ingrés és minimitzar l’efecte del canvi. La persona gran està fent un canvi brusc de vida, no coneix l’entorn, no coneix els altres residents ni les persones que l’atendran. És molt important l’acompanyament per part de la família i del professional de la residència que va realitzar el contacte durant el preingrés.
• L’adaptació. Habitualment es considera que dura uns 90 dies.
• Durant aquest temps, el nou resident:
  • Aprèn les característiques i el funcionament del centre.
  • Estableix relacions de convivència amb la resta d’usuaris.

  Els professionals del centre:

  • Coneixen en profunditat la persona.
  • Elaboren un Pla d’Atenció Personalitzat.
• La integració. És la conseqüència d’un procés d’adaptació satisfactori. En aquests moments, el resident considera la residència com una segona llar i ha creat nous vincles socials i afectius amb les persones que conviuen amb ell a la residència i amb els professionals del centre. Passat el període d’adaptació, el fisioterapeuta, la psicòloga, els infermers i el metge que atenen el resident es reuneixen periòdicament per avaluar la integració del resident, així com el seu estat de salut i el seu estat d’ànim.