Envelliment actiu: intervenció psicològica en persones grans

L’etapa del cicle vital anomenada vellesa, es percep com un procés de caràcter multidimensional, que no concerneix únicament a la faceta biològica de la persona, sinó també a les dimensions psicològica i social. Aquest envelliment humà es pot entendre com un procés de canvi que les persones experimenten en la seva última etapa de la vida.

Actualment, existeix una nova concepció de l’etapa d’envelliment, que es defineix com més saludable i activa. Abarca de manera global la duració de la vida, la salut biològica i mental, l’eficàcia cognitiva, la competència social, el control personal i la satisfacció vital.

Des de la Residència, es fomenta i s’aposta perquè els nostres residents puguin gaudir d’un envelliment actiu, amb benestar sobre l’esfera cognitiva i emocional. L’increment del nivell de felicitat en les persones grans, s’afavoreix amb la construcció de recursos personals i la implicació en objectius i projectes que els apropen a l’envelliment actiu i saludable. D’aquesta manera, es pot generar un efecte en la qualitat de vida, en la seva satisfacció vital, disminuir la solitud i la presència de símptomes depressius i ansiosos.

Per tant, apostem per augmentar la qualitat de vida de les persones grans del Centre, entenen per això aconseguir un nivell òptim de funcionament físic, mental i social, és a dir, tenir en compte i integrar la multitud de dimensions de la vida de les persones. Les persones que puguin presentar un envelliment exitós, seran aquelles que siguin proactives, que regulin la seva qualitat de vida i disposin de recursos per poder adaptar-se als canvis que es produeixen en el procés natural de l’envelliment.

Les activitats dutes a terme són espais d’estimulació cognitiva, d’aprenentatge i socialització, que permeten combatre l’aïllament social, fenomen molt present en la població d’edat avançada, i que correlaciona inversament amb l’envelliment òptim.

Es tracta d’utilitzar la intervenció psicològica per millorar la qualitat de vida, en les àrees de l’autoestima, l’autoconcepte, les habilitats socials, el suport social, l’autonomia i la salut mental per tal de reconceptualitzar el significat de la vellesa.

A més a més, es fomenta l'expressió de sentiments cap a les persones amb què interactuen sovint, el desenvolupament d’una comunicació assertiva juntament amb tècniques per millorar la memòria i  estratègies per a la solució de problemes.

La participació i la implicació dels residents en les activitats, pretén oferir diferents espais de capacitació, contribuint al desenvolupament d’estratègies d’afrontament pels canvis que comporta aquesta etapa de la vida i així generar factors de protecció. Sempre tenint en compte les necessitats del resident, el seu nivell de funcionament i el seu benestar.

Mitjançant els tallers realitzats al Centre, com el de memòria en l’àmbit  grupal, es pretén treballar l’atenció, la concentració, el llenguatge, l’escriptura, la lectura, les gnosis, les pràxies, el llenguatge, la memòria i les funcions executives.

Per un costat es duen a terme altres activitats, com el debat grupal, amb un grup reduït de persones més preservades cognitivament, per tal d’oferir-los suport social i emocional. L’objectiu d’aquest taller és donar un espai als nostres residents on puguin expressar-se, sentir-se escoltats i valorats.

Per l’altre, es treballa, en l’àmbit psicològic, la reminiscència, que és un procés pel qual les persones quan són grans i es troben en la seva última etapa de la vida, fan una tasca de reflexió i contemplen la seva vida com un conjunt i valoren la manera com han viscut la seva vida. És una activitat mental saludable, perquè afavoreix la integració del passat amb el present, donant d’aquesta manera una continuïtat a la seva vida i a la seva identitat. S’intenta prevenir el deteriorament cognitiu, i en la mesura del possible, fomentar l’autonomia i la independència sobre ells mateixos.

Servei de psicologia de la Residència Nazaret

Referències bibliogràfiques

• Pocinho, R. (2014). Mayores en contextos de aprendizaje: caracterización y efectos psicológicos en los alumnos de las Universidades de Mayores en Portugal (Doctoral dissertation, Universitat de València).
• Triadó, C., i Posada, F. V. (1997). Modelos de envejecimiento y percepción de cambios en una muestra de personas mayores. Anuario de psicología/The UB Journal of psychology, (73), 43-56.
• Uribe, A. F. R., Orbegozo, L. J. V., i Linde, J. M. M. (2010). Intervención psicológica en adultos mayores. Psicología desde el Caribe, (25), 246-258.